Per un infant, anar a l’escola suposa un canvi molt important: surt d’un lloc segur, conegut i protegit, on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles, i a les quals està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda. A més a més, hem de tenir en compte que el patiment no sols està en els infants, fins i tot en els casos en què tot va bé, als pares els costa separar-se del seu fill i els suposa un considerable esforç emocional... Per tant, què podem fer per ajudar-los/nos en aquest procés?
- Fer-ho molt gradualment, començant per assistir una estoneta a la llar d’infants en companyia de la mare/pare i respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix temps per adaptar-se.
- Comunicació continuada amb les educadores per facilitar, en especial, les rutines a les que està acostumat l'infant: com dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
- Encara que creiem que no ens entenen, explicar als nostres fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda i li dona seguretat.
- Que portin a l’escola un objecte de casa important per a ells que els doni seguretat que en molts moments el pot ajudar a calmar-se, a adormir-se.. (nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…)
Demà us en donarem un parell més; no patiu!!! I sinó pregunteu, sense por :-)!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada