Per a un infant, anar a l’escola suposa un canvi molt important; surt d’un lloc segur, conegut i protegit on es relaciona amb les persones que ha establert el primers vincles i, a les que està aferrat, per entrar en una situació completament desconeguda. A més a més, el patiment no sols està en els infants, sinó també en els pares, sobretot, els primarencs, als que els suposa un esforç emocional considerable... Per tant, què podem fer per ajudar-los/nos en aquest procés?
- Fer-ho molt gradualment, començant per assistir una estoneta a la llar d’infants en companyia de la mare/pare i respectar el temps de l’ infant, ja que no totes les criatures necessiten el mateix temps per adaptar-se.
- Comunicació continuada amb les mestres per a facilitar, en especial, les rutines a les que està acostumat l'infant: com dorm, què li agrada, com reacciona, com es calma…
- Encara que creiem que no ens entenen, explicar als nostres fills com anirà el dia: qui el portarà a escola, si es quedarà a dinar, qui el recollirà? (importantíssim). L’ infant necessita organització, ”rutines”, això l’ajuda perquè li dona seguretat al poder preveure el què passarà.
- Que portin a l’escola un objecte de casa important per a ells(nina, llençolet, coixí, mocador de la mare…) que els doni seguretat que, en molts moments, el pot ajudar a calmar-se, a adormir-se..
Demà us en donarem un parell de consells més; no patiu!!! I sinó pregunteu, sense por :-)!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada